El Pla d'actuació metropolità (PAM) és el document que guia l'acció del Govern metropolità per al mandat 2019-2023. Aquest document recull els objectius de caire estratègic que guiaran les actuacions que s'implementaran durant el mandat.

Aquest document, sotmès a una aprovació inicial, ha estat elaborat a partir de l'Acord de Govern establert entre les diferents forces polítiques que integren el Govern metropolità i té la vocació d'alinear-se amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (a partir d'ara, ODS). Comptarà a més amb un procés de consulta i participació dels agents i actors que operen al territori metropolità.

La situació derivada de la COVID-19, no obstant, ha modificat alguns dels aspectes de l'actuació prevista, tant en temps d'execució com en objectius per assolir i, sobretot, en la identificació de les circumstàncies derivades d'aquesta situació que exigeixen afegir nous objectius i proposar noves actuacions.

En aquest sentit, l'objectiu general del govern metropolità en aquest mandat és intentar abordar, des de les capacitats i competències de l'AMB, però amb el màxim esforç i reconeixement de les necessitats, els aspectes que redueixin les desigualtats i afavoreixin al màxim la qualitat de vida i el benestar de la població metropolitana.

Introducció i marc general del PAM

L'àrea metropolitana de Barcelona ha viscut, durant els darrers anys, una gran transformació que ha configurat un territori en el qual conviuen diverses realitats urbanes, socials, econòmiques, territorials, educatives i culturals que conformen l'espai on la ciutadania comparteix experiències, vivències i maneres de ser i viure, i que al seu torn donen lloc a una diversitat que atorga a l'àrea metropolitana una potencialitat reconeguda arreu per la seva capacitat de consens, innovació, creativitat, adaptació als canvis i impuls de projectes de cohesió social, prosperitat i progrés.

Ara ens trobem davant de la nova realitat derivada de la COVID-19, que ha d'estar present en el discurs i en els objectius i actuacions per tal de reduir al màxim l'impacte d'aquesta nova, complexa i inèdita situació que ens toca viure. La triple crisi que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 –sanitària, social i econòmica– fa més necessari que mai un relat i un model d'actuació de les diferents àrees de gestió de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en una perspectiva que contempli abordar nous reptes derivats d'aquest context.

No podem deixar de pensar que el canvi de context que està provocant una important recessió en l'economia i un augment també molt important de la vulnerabilitat d'amplis col·lectius afectarà directament les previsions d'ingressos del conjunt de les administracions públiques –i, per tant, també de l'AMB. Alhora, sorgiran demandes de despeses corrents i d'inversió inel·ludibles per a actuacions en diverses àrees, tant les que fan referència a l'exclusió social i la dinamització econòmica als municipis, com actuacions en matèria de proximitat, tractament de la sostenibilitat de manera innovadora o l'aprofundiment en una mobilitat més sostenible. En aquest sentit cal que, atesa  la previsible reducció de recursos, es faci un seguiment acurat del desplegament del Pla de recuperació per Europa que proposa la Comissió Europea, l'anomenat Next Generation EU, que tindrà una dotació de 750.000 milions d'euros. Així es podran aprofitar les oportunitats de finançament –via subvencions o préstecs– de programes i projectes  d'interès metropolità. 

El nou context, doncs, no ens ha de fer perdre de vista que el que ara s'ha de fer és aprofundir en els projectes que garanteixin la cohesió social i la lluita contra les desigualtats, en un entorn de creixement inclusiu i sostenible, perquè l'actual situació reafirma els principis que van regir l'Acord de Govern del mandat i fa més necessària que mai una acció coordinada, contundent i en perspectiva que respongui als reptes ja identificats i als nous.

També cal continuar pensant en la gestió del territori més enllà de les línies que fixen en el mapa on comença i acaba la ciutat de Barcelona. Producte d'això, de la reflexió i d'una manera de fer territori i d'una manera efectiva de «construir ciutat», avui tenim una nova realitat institucional que abasta un àmbit territorial que comparteixen la ciutat de Barcelona i els trenta-cinc municipis que l'envolten.

La dimensió de la «ciutat real» que constitueix la capital de Catalunya va més enllà del municipi de Barcelona. Per volum de població, per estructura productiva, per mercat de treball i, sobretot, per vocació dels municipis que en formen part, s'han emprès molts camins per solucionar col·lectivament problemes de transport, sostenibilitat o planificació urbana. Com a espai representa un format complex, dinàmic i amb una forta necessitat de coordinació i complementarietat que, si bé només representa el dos per cent del territori català, inclou prop de la meitat de la població de Catalunya, i conforma una realitat territorial reconeguda arreu per la seva capacitat d'iniciativa i innovació en temes socials, econòmics, territorials, culturals, mediambientals, tecnològics i de mobilitat.

No obstant això, no és un territori homogeni. És un espai ple de diversitats en tots els aspectes, producte de canvis constants derivats, tal com s'apuntava anteriorment, de la transformació social de l'entorn, dels canvis productius i de l'economia, de l'evolució demogràfica, dels reptes d'innovació i canvi tecnològic, dels processos d'integració cultural i diversitat social... Tots aquests factors, a més, es troben immersos en un entorn general marcat per la realitat d'un món globalitzat i en continu procés de canvi.

Aquest ric i complex entorn territorial requereix, com un valor afegit de primera magnitud, una governança metropolitana, que és imprescindible per fer créixer de manera coherent i amb una veritable ambició política aquest projecte col·lectiu. Per això cal continuar reflexionant i reforçant les polítiques per fer front als reptes presents i de futur, tal com es dibuixa en aquest document, i cal continuar treballant en un camí de construcció de projecte global.

L'AMB, més enllà de la història i les vicissituds viscudes per arribar en aquest punt de constitució com una institució singular, ha sabut incorporar en el seu projecte l'enorme experiència de gestió i reflexió feta directament sobre el territori, producte de l'acció dels professionals adscrits a l'administració municipal i supramunicipal que planifiquen i executen un munt de projectes, i de les institucions (Mancomunitat i Entitats del Transport i el Medi Ambient) que l'han precedida. Sobre aquests antecedents s'ha acumulat una experiència construïda sobre un debat ric i actiu per part dels municipis que en formen part, de la societat civil i dels agents socials, i sobre una vivència compartida per una ciutadania que reconeix la seva identitat local en un entorn ampli: allò que anomenen la metròpolis de Barcelona com un espai que transcendeix els límits dels mateixos municipis (inclosa la ciutat central) i que es projecta al món en els seus múltiples aspectes. L'Àrea Metropolitana de Barcelona és, d'aquesta manera, la dipositària d'una gran part d'aquest coneixement, generat en el dia a dia, i l'encarregada d'abordar els problemes i les oportunitats que en resulten.

En el moment en què s'encara l'elaboració de plans importants de futur, presentem aquest Pla d'actuació metropolità (PAM) 2019-2023 com una aposta per continuar abordant realitats, reptes, oportunitats, prospectives i propostes que, partint de la Barcelona metropolitana d'avui, proposen eines per facilitar la construcció de la metròpolis del demà.

Som conscients que les formes de governar i gestionar el territori, especialment a les ciutats i àrees metropolitanes, s'han transformat de manera substancial els darrers anys. La crisi de legitimitat institucional, la transformació econòmica (en especial per l'efecte de la globalització i el canvi tecnològic), les desigualtats emergents, els efectes i l'impacte de la gran crisi financera, els profunds canvis tecnològics, el repte del canvi climàtic, entre altres factors, han incidit en les maneres de fer política i gestionar la res publica, on la concertació entre tots els actors institucionals i socials es converteix en una fita central. Estem davant, doncs, d'una realitat que requereix una lectura compromesa que respongui al repte de la veritable ciutat metropolitana, la que representa els 36 municipis, i que s'ha d'abordar des de diverses perspectives. Per fer front a les noves realitats emergents, els propers anys l'AMB haurà de liderar un canvi substancial de l'actual realitat urbana per tal d'afrontar els reptes del segle XXI.

És per aquest motiu que aquest PAM està alineat amb els ODS (objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides), que són el fruit de l'acord assolit pels estats membres i que es componen de 17 objectius i 169 fites, moltes amb un clar impacte en les agendes locals. Seguint aquests principis de referència dels ODS, és prioritari durant aquest mandat consolidar un model de governança innovador, acompanyat de mesures clau en les següents matèries: sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic; polítiques d'igualtat d'oportunitats i justícia social; polítiques de gènere innovadores i efectives; mobilitat sostenible; desenvolupament social i econòmic; manteniment d'un espai públic de qualitat; renovació del projecte urbanístic; habitatge social assequible, i suport a un model de cooperació d'acord amb les necessitats actuals. Tot, des d'un principi de participació i transparència que ha de caracteritzar el futur de la governança metropolitana.

El territori metropolità, a més, continua experimentant vulnerabilitats socials i problemes ambientals de primera magnitud. Cal enfortir les polítiques públiques en l'àmbit social per tal de garantir la lluita contra les desigualtats i a favor de la cohesió, i actuar allà on l'acció com a metròpolis reforça la política local. Així mateix, les condicions ambientals obliguen a repensar la metròpolis sota un altre paradigma d'interpretació i actuació (mobilitat, espais oberts, infraestructures) per a les diferents realitats que conformen el territori metropolita?, sotmeses també a la necessitat d'afrontar el repte de l'emergència climàtica, que inclou, entre altres, el litoral marítim, les zones boscoses, els conreus i les zones fluvials. A més, serà del tot imprescindible continuar fomentant i garantint la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques com una qüestió transversal per consolidar la igualtat d'oportunitats i la visibilitat del talent femení en la societat en el seu conjunt.

La situació d'emergència climàtica, destacada com un dels aspectes clau en el marc de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, s'ha d'abordar des de la necessitat de transformar molts dels àmbits socioeconòmics del territori metropolità. En aquest sentit, pren rellevància la ineludible aposta per la mobilitat sostenible, el desenvolupament de l'economia circular, la transició energètica o l'ús responsable de l'aigua.

Aquestes transformacions han d'anar acompanyades d'una aposta per mantenir un territori cohesionat. Això passa per adequar els instruments de planificació a les noves realitats, tant normatives com de la mateixa evolució del territori metropolita?. I en aquest sentit seran peces clau el nou Pla director urbanístic metropolità, el Pla metropolità de mobilitat urbana, els àmbits de concertació de desenvolupament social i econòmic i les estratègies contra el canvi climàtic.

Finalment, totes aquestes prioritats s'han d'impulsar des d'una administració que faci bandera de la transparència i el bon govern. És imprescindible actuar amb transparència com un principi articulador de tot el teixit institucional, ja que permet que la ciutadania accedeixi a la informació sobre el funcionament, l'activitat i la rendició de comptes del sector públic. Alhora també suposa que la mateixa organització sigui conscient de la seva dimensió i de les actuacions que duu a terme. És per aquest motiu que el Pla d'actuació metropolità per al període 2019-2023 continua establint objectius específics orientats a mantenir un estàndard elevat pel que fa als principis de govern obert.
Principis orientadors de l'acció del Govern metropolità

El PAM 2019-2023 està alineat amb els principis orientadors que regeixen l'Acord per al Govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per al mandat 2019-2023. En destaquen, com a fites principals:

  • Promoure una metròpolis territorialment vertebrada i socialment cohesionada.
  • Desplegar una bona oferta d'habitatge assequible i de qualitat de vida als barris.
  • Impulsar una mobilitat sostenible i de baixes emissions.
  • Desenvolupar una política de preservació dels recursos naturals en el marc d'un medi ambient de qualitat i que afronta l'emergència climàtica.
  • Potenciar un model d'activitat econòmica com a motor de l'ocupació i el benestar, i respectuós amb l'entorn ambiental.
  • Consolidar un sistema de finançament estable i suficient per als serveis metropolitans.
  • Garantir un model de governança des de la proximitat i la participació ciutadana en la gestió i prestació dels serveis públics i el dret a la bona administració.
  • Propiciar un projecte que coopera i es concerta amb la resta de la regió metropolitana de Barcelona, amb els agents socials i econòmics i amb les institucions del país.
  • Incorporar els objectius i les actuacions necessàries per fer front a la problemàtica derivada de la COVID-19 en el context actual. 
  • Construir un model metropolità en plena alineació amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. 
El PAM 2019-2023 s'organitza en 8 àmbits i 24 línies d'intervenció associades amb els objectius de desenvolupament sostenible:

1. PRESIDÈNCIA I AGÈNCIA DE TRANSPARÈNCIA
Línia d'intervenció 1: millora de la governança i coordinació socioinstitucional  
ODS
ODS
ODS 16
 
ODS 17
Línia d'intervenció 2: consolidació a l'AMB de la cultura del bon govern i aprofundiment del model de govern obert  
ODS
ODS 16
 
ODS 17
Línia d'intervenció 3: estratègia de l'amiant
ODS 3
 
ODS
ODS 13
2. TERRITORI I ADMINISTRACIÓ
Línia d'intervenció 4: garantir el dret a l'habitatge
ODS
ODS 10
 
ODS 11
 
ODS 17
Línia d'intervenció 5: coordinació de plans, programes i projectes d'abast metropolità
ODS
ODS 16
 
ODS 17
Línia d'intervenció 6: preservació d'espais naturals i lliures
ODS
ODS 13
 
ODS 14
Línia d'intervenció 7: infraestructures per al desenvolupament sostenible     
ODS
ODS 9
 
ODS 11
Línia d'intervenció 8: modernització de l'administració
ODS
ODS
ODS 16
 
ODS 17
3. DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC 
Línia d'intervenció 9: cap a un territori cohesionat socialment, que combat les desigualtats i que promou el ple accés als serveis bàsics per a la població metropolitana  
ODS 1
 
ODS 2
 
ODS 4
 
ODS 5
 
ODS 7
 
ODS 8
 
ODS 10
ODS 17
Línia d'intervenció 10: potenciació de l'Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic per promoure un creixement inclusiu al territori metropolità    
ODS 4
 
ODS 7
 
ODS 8
 
ODS 9
 
ODS 10
 
ODS 12
 
ODS 17
4. MOBILITAT, TRANSPORT I SOSTENIBILITAT
Línia d'intervenció 11: impuls de la mobilitat sostenible a tot el territori metropolità 
ODS 3
 
ODS 11
 
ODS 13
 
Línia d'intervenció 12: governança del transport i la mobilitat amb garanties de finançament 
ODS 11
 
ODS 16
 
ODS 17
 
Línia d'intervenció 13: avanç cap a una gestió més eficient i innovadora del sistema de transport públic 
ODS
 
ODS 11
ODS 16
 
ODS 17
 
5. ECOLOGIA 
Línia d'intervenció 14: canvi climàtic i transició energètica
ODS 7
 
ODS 9
 
ODS 13
 
ODS 14
 
ODS 15
Línia d'intervenció 15: educació ambiental vers la sostenibilitat
ODS 13
 
ODS 11
 
ODS 13
 
ODS 17
Línia d'intervenció 16: prevenció i gestió de residus
ODS 3
ODS 11
 
ODS 12
 
ODS 13
Línia d'intervenció 17: planificació i pla director del cicle integral de l'aigua       
ODS 6
 
ODS 11
 
ODS 14
ODS 17
6. DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES
Línia d'intervenció 18: planificació metropolitana i suport estratègic
ODS 9
 
ODS 11
 
ODS 17
Línia d'intervenció 19: competències reglades i suport tècnic als ajuntaments
ODS 9
 
ODS 11
ODS 17
Línia d'intervenció 20: informació territorial de base
ODS 9
 
ODS 11
ODS 16
7. PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA
Línia d'intervenció 21: adequació de l'operativitat dels instruments de reflexió i gestió de l'AMB des d'una perspectiva transversal i estratègica
ODS 11
 
ODS 16
 
ODS 17
Línia d'intervenció 22: aproximació sistemàtica a les dades socioeconòmiques i espacials de l'àrea i de la regió metropolitanes de Barcelona i garantir-ne la difusió
ODS 11
 
ODS 16
 
ODS 17
Línia d'intervenció 23: enfortiment de la governança i participació metropolitanes i dels organismes directament vinculats a l'AMB
ODS 11
 
ODS 16
 
ODS 17
8. RELACIONS INTERNACIONALS I DE COOPERACIÓ
Línia d'intervenció 24: potenciació de la projecció exterior de l'AMB i contribució a la garantia de drets en l'àmbit urbà
ODS 5
ODS 11
ODS 16
 
ODS 17