Àrea Metropolitana de Barcelona

Les polítiques metropolitanes que es duran a terme en els propers anys han de fer front als reptes de la vida urbana des d’una perspectiva de cohesió social i comunitària: articulació de mecanismes per superar les desigualtats; instruments de cohesió territorial, amb el Pla de barris com a actuació prioritària; dimensió socioeconòmica de l’atur; educació, amb la mirada focalitzada en la formació professional (FP), la formació no reglada i la qualificació per afrontar els nous reptes tecnològics, econòmics i socials. 

Caldrà perseverar tant en l’empoderament de les persones a través de la formació com en la formulació de projectes susceptibles de dissenyar el futur dels treballadors tenint en compte com l’evolució dels perfils, el canvi generacional i la transició del coneixement estan transformant l’entorn laboral de les ciutats. En el marc de les polítiques actives d’ocupació, pren una importància creixent l’anàlisi per tasques i rols més que per professions.

Així mateix, els reptes posteriors a la pandèmia, que han incrementat el risc d’exclusió social, econòmica i digital de la ciutadania dels municipis metropolitans, ens faran estar especialment amatents a la situació derivada de la volatilitat de preus en un doble aspecte. En primer lloc, s’hauran de tenir en compte els preus relacionats amb l’accés als béns o mitjans bàsics, que impacten negativament sobre el PIB familiar i provoquen que el llindar de pobresa al territori metropolità sigui lleugerament més elevat que a la resta del territori nacional. En segon lloc, la clara tendència a l’adaptació dinàmica de preus, potenciada per l’anàlisi de dades, permet ajustar la demanda en temps real. Caldrà posar el focus, també, en la nova normativa en matèria de garantia alimentària, en la pobresa energètica i en l’increment cada cop més gran del sensellarisme.

Per afrontar les transformacions d’un nou model econòmic socialment compromès, a mode de paradigma empresarial de «capitalisme inclusiu», en què l’economia de l’equitat i l’observança dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en matèria de governança, transparència, ecosistemes col·laboratius i models d’aliances irrompen progressivament en la societat, seran imprescindibles noves fórmules de governança. Caldrà que les organitzacions empresarials, pimes i autònoms tinguin capacitat d’incorporar la perspectiva de gènere i la diversitat per aconseguir reflectir les diferents realitats poblacionals, impulsar nous lideratges des de l’acció social i econòmica, fomentar noves formes d’organització del temps de treball –amb el Pacte Metropolità pel Dret al Temps, entre d’altres–, així com articular palanques de cocreació per un creixement competitiu del territori en termes d’equilibri i cohesió social. I s’haurà de fer basant-se en projectes de col·laboració publicoprivada amb una aposta clara per la innovació, per tal de generar valor social i un impacte positiu en la transformació del model productiu del territori i, naturalment, de les persones que hi viuen. 

Els reptes vinculats a l’emergència climàtica i la sostenibilitat han de guiar el camí emprès per les ciutats metropolitanes cap a la promoció de l’economia verda i l’adopció de pràctiques econòmiques més ecosostenibles. El full de ruta cap a la descarbonització, que disposa d’impuls normatiu, afecta la provisió de serveis tant dels entorns públics com privats. Promoure projectes d’economia regenerativa esdevé una prioritat: l’economia circular, l’economia agroalimentària i l’ús intensiu d’energies renovables amb capacitat d’establir cadenes de valor locals passen a ser essencials.

L’aparició i l’adopció de tecnologies disruptives també serà, en els propers anys, el focus de les polítiques metropolitanes. El boom de la intel·ligència artificial és un dels principals reptes de futur, però l’aposta per millorar el nivell de digitalització del territori va més enllà de l’adopció d’instruments tecnològics. Cal saber gestionar i impulsar la necessitat de reduir els biaixos digitals, tant els relacionats amb l’edat, com amb el gènere o el territori, perquè ningú no es quedi enrere. En aquest sentit, les ciutats metropolitanes han d’estar preparades per competir, atraure talent i fidelitzar-lo, especialment en temps d’entorns digitals i de descentralització dels llocs de treball. 

Preveure i incidir sobre aquestes tendències implica una mirada àmplia sobre un territori ple d’oportunitats i responsabilitats.