Accessos directes:

pam.cat pam.cat

Cercador global de l'AMB

1

Suports

Jose Manuel Piña Martinez

Millores d' accesibiltat de la xaxa de metro a Badalona i foment d' alternatives de transport sostenibles

| Autor/a: Jose Manuel Piña Martinez

Bona tarda, Em dic Josep i resideixo al municipi de Badalona desde fa mes de 30 anys, i concretament el barri de Lloreda. En relació al transport públic-mobilitat a aquesta zona on visc, voldria reivindicar que al 2010 es va presentar l' estudi de perllongació de la linea 1 de TMB desde Fondo cap als nous trams: 'Lloreda' i 'Sant crist', projecte presentat pel secretari de movilitat sr. Manel Nadal i alcalde sr.Jordi Serra i que desde llavors continua estancat sense aprovació. És una realitat que els veïns de barris com lloreda, sant crist, etc (de la part muntanya de badalona) ens trobem bastant aïllats de les dos parades de metro meé properes: fondo (llindant quasibé amb santa coloma) o pep ventura, i sovint són barris amb fortes pendents i desnivells, amb la dificultat que suposa anar carregats amb bosses de compra, gent gran, etc. Es per aquest motiu que crec seria interesant activar aquest antic projecte de perllongació per millorar l' accesibilitat i al cap a la fi la qualitat de vida d' aquets barris. D'altra banda, des del punt de vista de mobilitat ecològica i sostenible demanaria que s'ampliés el servei de bicing a Badalona amb la construcció de noves parades de bicis, com ja des de fa anys funciona al centre de barcelona-ciutat amb exit d' abonats sobretot el sector jovent i estudiants. Voldria em responguessin per part del dpt. competent quin és el pla estratègic previst per aquest dos temes exposats. Molt agraït.

Llegir més

2

Suports

Ferran Roig

PROMOCIÓ DE BONES PRÀCTIQUES A LA XARXA VIÀRIA

| Autor/a: Ferran Roig

Com a usuari de les carreteres i demés vies públiques de l'AMB.

Proposo fer campanyes per promoure les bones pràctiques en els seus usuaris, etc.

Sovint se senten queixes de falta d'infraestructures, i hi estic totalment d'acord.

Però estem infrautilitzant la xarxa existent quan molts pocs usuaris de les vies ràpides circulen pel carril de l'esquerra, o quan no hi ha la costum de possar l'intermitent en una rotonda, etc.

Crec que amb petites accions hi ha petits marges per millorar la capacitat de les infraestructures que tenim.

Gràcies.  

Llegir més

7

Suports

En aquest sentit:
  • 1.1 Revisar, millorar i canviar el sistema de gestió del transport urbà i interurbà igualant en prestació de serveis a tots els municipis.
  • 1.2 Establir una politica tarifària coherent i justa que no gravi a la segona corona en un 90 % sobre el preu de la primera.
  • 1.3 Establir una política única de tarifació social, que no discrimini per raó de residència en un municipi metropolità o altre.
  • 1.4 Reestudiar tota la planificació de les infraestructures metropolitanes en especial les de mobilitat, realitzada en una epoca d'euforia económica, planificant a mitjà termini i amb mitjans alternatius de menor cost que puguin optimitzar i millorar garantint un bon nivell de qualitat del transport públic a totes les ciutats i  pobles metropolitans.

Llegir més

8

Suports

Ed Kas

Contaminación acustica

| Autor/a: Ed Kas

En las grandes calles de la ciudad hay un exceso de contaminación acustica. 

Por ejemplo en la avenida meridiana, desde Fabra i Puig hasta el puente de Sarajevo, se podria instalar unas pantallas antiruidos en los laterales de la calzada. 

Las grandes vias se podrian asfaltar con material Fonoabsorbente ( http://www.lasprovincias.es/20120414/comunitatvalenciana/valencia/asfalto-fonoabsorbente-ruido-valencia-201204141113.html)

Por una ciudad mas tranquila y sostenible.

Llegir més

7

Suports

El traçat de la L-3 de metro aprovada actualment en el PDI, d'esPlugues a Sant Feliu de Llobregat no respon a criteris d'equitat i racionalitat del transport públic, doncs suposa una duplicació amb altra xarxa ferroviària existent, deixant a importants nuclis de població de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, sense cap tipus de servei ferroviàri.

Cal procedir a la revisió del traçat pensant en clau metropolitana i no solament en clau local, en aquest sentit preveure un traçat que permeti un futur mes o menys llunyà l'encreuament del riu fins a Sant Vicens del Horts i la cobertura del poligon industrial el Pla.

Llegir més

7

Suports

El traçat actual aprovat i publicat en el vigent PDI, contempla la connexió directe del tramvia per l'antiga N-340 a través de Molins de Rei fins l'estació dels FGC de 4 camins.  Aquest traçat es poc operatiu i margina de l'us del tramvia a les poblacions de Sant Vicenç dels Horts i Pallejà.  Cal cercar una alternativa que permeti conectar els nuclis de població ,  Cal tenir en compte que aixó permetria la correcta connexió en TP d'un nucli de població d emes de 120.000 persones (els 4 municipis).

Cal pensar també aquest mitjà de transport no tant sols com un bon mitjà de transport públic per anar a Barcelona, sino com un bon mitjà per garantir el transport de caracter comarcal i la unió dels nuclis de població de ambdos costats del riu Llobregat.

Llegir més

3

Suports

Maria Jose de Ahumada Batlle

  • La Plataforma ciutadana ha organitzat diferents jornades participatives obertes, d'on s'han recollit propostes i on s'ha conclòs que un «nou barri» no respon a les necessitats de Sant Adrià (encara hi ha molt habitatge nou sense vendre i molts projectes immobiliaris aprovats i pendents d'execució).

Propostes

  • Una Residència pública per a gent gran.
  • Un Centre de formació professional i ocupacional.
  • Ordenar el sòl industrial per tal d'afavorir la implantació d'indústries de baix impacte mediambiental aprofitant la proximitat (2 parades de tramvia) del nou Campus de la UPC i de l'Institut de Recerca de l'Energia (IREC).

Llegir més

14

Suports

Pilar Vicente Vara

rehabilitació, regeneració i renovació urbana SENSE ENCARIR els immobles.

| Autor/a: Pilar Vicente Vara

La Llei del Sòl i Rehabilitació urbana preveu eines legals de rehabilitació, regeneració i renovació urbana per tal que aquestes actuacions NO ENCAREIXIN encara més el preu dels immobles: 

a) Contracte de cessió, amb facultat d'arrendament o atorgament de dret d'explotació a tercers, de finques urbanes o d'elements d'aquestes per temps determinat a canvi del pagament ajornat de la part del cost que correspongui abonar als propietaris de les finques.

b) Contracte de permuta o cessió de terrenys o de part de l'edificació subjecta a rehabilitació per determinada edificació futura.

c) Contracte d'arrendament o cessió d'ús de local, vivenda o qualsevol altre element d'un edifici per termini determinat a canvi de pagament per l'arrendatari o cessionari del pagament de tots o d'algun dels següents conceptes: impostos, taxes, quotes a la comunitat o agrupació de comunitats de propietaris o de la cooperativa, despeses de conservació i obres de rehabilitació i regeneració i renovació urbanes.

d) Conveni d'explotació conjunta de l'immoble o de parts del mateix.

Llegir més

9

Suports

Jordi Izquierdo

Catastre amb preus de bombolla

| Autor/a: Jordi Izquierdo

El preu cadastral actual a Cornellà de Llobregat ( i suposo que a la resta del territori ) va ser revisat després de 15 anys, justament al moment de "màxim esplendor" de la bombolla immobiliaria... Molt oportú tot...

El que això comporta, es que si algú vol accedir actualment a una vivenda  ( dret constitucional fonamental ) en propietat, molt probablement tindrà que pagar molt mes d'impostos del que realment pertocarien degut a que el preus actuals del cadastre estan SOBREVALORATS respecte el preu real de la compravenda actual.

Es a dir, si pretens comprar una vivenda, el preu real de compra-venda de la mateixa es MES BAIX ( diria que en torn al 25% menys ) del preu que t'obliguen a escripturar ( preu sobre el qual es paguen la majoria de impostos ).

La proposta que llenço es precisament que es revisin aquest preus cadastrals desfasats i abusius per ajustar-los a la realitat actual...

Pensem que aquest desfàs supossa MILERS de Euros per cada immoble ( Exemple ; ITP : 10% sobre el preu de escriptura - que marca el cadastre ).

Gràcies per donar suport a aquesta proposta!

Llegir més

10

Suports

Lluís Rocha Rosal

Control efectiu de la gestió del fibrociment a les obres de particulars i comunitats

| Autor/a: Lluís Rocha Rosal

Actualment, en casos de sustitució de baixants o teulades de fibrociment no hi control real per part de la Guardia Urbana del compliment de la normativa. Aixi com es controlen els permissos per obres menors i majors, hauria de fer-se un control del fibrociment en obres de particulars o comunitats. Encara que el fibrociment està considerat un agent cancerigen de nivell 1, la Guardia Urbana no té eines per actuar en recintes particulars com pisos, locals o comunitats de propietaris davant d'una denuncia per tractament incorrecte de materials amb fibrociment. Es propossa coordinar amb la Generalitat, la Diputació i d'altres autoritats competents la concreció de la actuació urgent en cas de tractament inadequat i de la exigencia de responsabilitats als incomplidors.

Llegir més

7

Suports

AMB

Parc Natural de Collserola

| Autor/a: AMB

Promoure la gestió i modificació del planejament del Parc Natural de Collserola.
  • Impulsar la redacció del Pla especial de protecció del Parc Natural de Collserola.
  • Assumir les funcions de Secretaria Tècnica de la comissió institucional i coordinar els treballs de l'equip redactor del Pla especial.
  • Aprofundir en l'encaix territorial del Parc de Collserola mitjançant la coordinació de l'àmbit funcional definit al Pla especial del Parc amb els treballs endegats en el marc del PDU.

Llegir més

2

Suports

AMB

Pla director urbanístic (PDU)

| Autor/a: AMB

Desenvolupar el projecte per a la revisió dels processos de planificació i impulsar la redacció del Pla director urbanístic (PDU).
  • Definir el model de treball i crear l'Oficina del Pla per tal d'avançar en els encàrrecs interns i especialitzats per a l'elaboració del PDU, i definir el pla de treball del mandat.
  • Iniciar el procés de participació en la redacció del PDU amb els ajuntaments metropolitans i les institucions i agents representatius del territori, així com la coordinació amb els altres actors territorials i sectorials relacionats amb els escenaris socioeconòmics, ecològico-ambiental, amb les infraestructures i amb el sistema productiu del territori.
  • Iniciar el procés de tramitació del PDU.

Llegir més

Següent
16